L’ús responsable de les pantalles és més necessari i urgent que mai. Com hem vist a l’article Límits i noves tecnologies, cada vegada són més els infants i els adolescents que no saben jugar.
I aquest no saber jugar és més preocupant del que pot semblar. Si ens acompanyes en aquest segon article t’expliquem per què ho és i també els efectes directes que en aquesta falta de joc tenen les pantalles.
Comencem per la infància, època per excel·lència del joc lliure. També la més sensible en el desenvolupament cerebral. Per això, l’ideal seria que no tinguessin contacte directe amb les pantalles fins als 6 anys on el neurodesenvolupament està més preparat pel seu ús.
Com això esdevé impossible en un món hiperconnectat sí és important que l’infant no estigui sotmès o tingui accés a imatges o continguts no adequats per la seva etapa (violencia, abusos…) . La supervisió en aquest aspecte serà fonamental, ja que:
- L’ús de les pantalles interromp la comunicació normal entre els hemisferis de l’escorça cerebral. L’hemisferi dret absorbeix una gran quantitat d’imatges i informacions sense filtres i l’hemisferi esquerre entra en un alentiment que provoca una mena d’hipnosis.
- El bombardeig d’imatges i sons incrementen les hormones de l’estrès, provocant que els infants estiguin més nerviosos i irritats. La càrrega agressiva augmenta.
- L’exposició a les pantalles activen els sentits de la vista i de l’oïda, però no la resta i això provoca una pobresa sensorial considerable des de ben petits.
- Les noves tecnologies exposen als més petitxs a la immediatesa quan la vida real és lenta i requereix el cultiu de la paciència.
Els infants han de jugar i ser espontanis. Imaginar, córrer, saltar i experimentar amb tots els seus sentits en els seus primers anys de vida. Per això, la limitació de les pantalles esdevé tan important.
I què succeeix amb els preadolescents i adolescents?
Les pantalles i les noves tecnologies es converteixen en aquestes edats en part del procés de socialització i de definició d’unx mateix. També en un vehicle per formar part de la comunitat. Els límits són aquí més difícils d’establir, però també més vitals, ja que un ús abusiu pot derivar en situacions com:
- Aixecar-se i connectar-se directament sense interactuar amb ningú.
- Deixar de fer tasques escolars i obligacions per estar connectatxs.
- Dificultats en la gestió de les seves emocions.
- Irritabilitat quan no es poden connectar.
- Empobriment de la capacitat de relacionar-se amb els altres i de les capacitats socials.
- Aïllament.
En un recent estudi publicat per UNICEF, quatre de cada deu adolescentxs reconeixen que fan servir les xarxes socials per no sentir-se sol o per sentir-se acceptat.
Parlar amb elxs nostres fillxs sobre límits, però també sobre com se senten i què necessiten és fonamental a l’hora de treballar conjuntament en l’ús responsable de les noves tecnologies.
