En els darrers mesos hem passat per gairebé totes les etapes de la criança respectuosa i algunes de les seves dificultats que més observem al nostre centre. Per això, i després de reflexionar-hi durant molts dies, hem decidit tornar a l’inici de tot plegat, a l’inici de la vida.
D’aquest inici en vam parlar, precisament, als nostres inicis a Damara quan començàvem i encara no teníem pràcticament lectors – ni seguidors-. Ara, després d’un temps creiem que potser cal tornar-hi perquè per nosaltres és important situar l’inici de la criança respectuosa a la panxa de la mare, és a dir, a l’embaràs. I és que cada cop som més les persones que creiem, i les investigacions que ho demostren, que l’infant registra les primeres experiències que tindran influència directa en la seva vida a la panxa de la mare.
A l’etapa intrauterina l’infant i la mare són una sola persona. Tot allò que viu la mare emocionalment, també ho viu l’infant. Cuidar de la mare durant tot l’embaràs és crucial, ja que significa posar la llavor per a la salut mental i emocional en els infants.
No és el mateix una mare que durant l’embaràs se sent sola i trista, que una mare que i, tot i els canvis que experimenta, se sent acompanyada, sostinguda i aixoplugada per les persones a qui estima. En aquesta etapa, l’infant ja registra corporalment i sensorialment totes les experiències de la mare a través del que es coneix com a memòria implícita.
Aquest registre, i l’herència genètica, seran el que posteriorment marcaran el temperament de l’infant. Per això, els nadons ja neixen amb un cert caràcter, tot i que aquest encara no estigui definit ni estructurat.
Per tant, la millor manera de fomentar la salut mental i emocional delxs més petitxs és tenir cura de la mare durant l’embaràs. Ens agrada insistir-hi perquè proporcionar-li tot el suport emocional que necessita és molt important. Si ella està tranquil·la, l’infant també. De fet, cal recordar que durant l’embaràs, la mare entra en un estat regressiu on s’obren totes les memòries de la mateixa infantesa, la relació amb la seva mare i el seu pare… i encara que sigui un bon moment per mirar aspectes que han quedat soterrats en el seu interior, experimentar tot això sense ajuda pot comportar un desgavell emocional considerable.
I com a Damara ens agrada molt la teoria, però encara més posar-la en pràctica, avui volem acabar el nostre article amb algunes preguntes i recomanacions:
Si ets una dona embarassada o acabes de tenir un infant, creiem que fer-se aquestes preguntes és molt important:
– Com em sento?
– Em sento acompanyada?
– Tinc espais per deixar-me caure amb algú?
I si al teu voltant tens una dona embarassada, pregunta’t de quina manera l’estàs acompanyant i si pot preguntar-li com està i què necessita.
En aquesta etapa és de vital importància l’acompanyament de la TRIBU, i ho escrivim així perquè aquesta sensació de tribu s’està perdent
La importància de l’embaràs en la salut emocional de l’infant
