Fa unes setmanes parlàvem de la importància de tenir cura de la mare durant l’embaràs perquè allà es planta la llavor de la salut mental i emocional delxs més petitxs. I avui volem incidir en la importància del que succeeix en els primers anys de vida dels infants.
I és que totes les experiències que viuen els nadons en la primera etapa de la seva vida queden registrades en una memòria que es coneix com a no conscient o implícita. Durant l’embaràs, el fetus ja té els sentits actius i ja sent, olora, assaboreix i escolta, així que quan neix ja té un vincle amb la mare.
Ella és el seu únic espai de seguretat. Si l’infant pateix una separació abrupta de la mare, si no és col·locat immediatament sobre ella o, per alguna dificultat, ha de ser portat a una incubadora, el patiment d’aquesta primera separació queda registrar en aquesta memòria.
Construint bons vincles
Construir bons vincles en aquesta primera etapa de vida és molt important. Per això, és necessari que els adultxs comencem a valorar totes les experiències que viuen els nadons. De vegades ens pot semblar que aquestes primeres experiències no deixen cap mena de senyal en l’infant, però no és així.
Totes les experiències deixen marca, sobretot aquelles on no hi ha respecte per a les necessitat delxs més petitxs. També hem de ser conscients que els infants no viuran en un món de color de rosa i que, per tant, les experiències amb dolor o dificultat formen part de la vida. De manera que cal tenir molt present que un infant sotmès des de molt petit a situacions adverses tindrà una marca en la personalitat i un tancament cap a la vida.
L’evolució d’un infant es dona en etapes successives i aquesta, la que va dels 0 als 6 anys, esdevé la més sensible de totes perquè és quan es construeixen els pilars de l’estructura psicològica de l’infant. L’escriptora i terapeuta Evânia Reichert defineix aquesta etapa com ‘els anys sagrats de la infància’.
Necessitat d’un infant en els anys ‘sagrats’
Necessitats bàsiques de banda – alimentació, higiene…-, la primera i principal necessitat de l’infant és la disponibilitat afectiva de la persona gestant o cuidadora. Si l’infant se sent mirat, acollit i atès i amb disponibilitat física, el seu desenvolupament anirà endavant.
Quan això no succeeix i no és atès per unx adultx quan plora o quan necessita ser canviat, per exemple, el seu sistema nerviós es veurà alterat, ja que per ell mateix no pota aconseguir-ho. I és que no hem d’oblidar que els nadons no poden regular-se sols. Ho aniran fent a poc a poc, però variarà molt la manera de fer-ho en funció de si hi ha hagut una persona adulta prou empàtica per atendre’l.
Per això, des de Damara defensem que l’aliment més nutritiu que podem donar en aquesta primera etapa és una presència i disponibilitat constant, una proximitat emocional i empàtica per poder atendre totes les necessitats del nadó, i tota la quantitat d’amor i contacte que li puguem oferir.
Malgrat algunes opinions, fer això no els malcria sinó que els dona una base per poder avançar cap a la següent etapa, la de l’autonomia. Oferir un vincle segur és el millor regal que els podem fer per a la vida.
