La motivació i la curiositat són innates en els infants, però malauradament sembla que aquests dos aspectes fonamentals pel seu desenvolupament i creixement s’estan perdent a mesura que elxs més petitxs creixen i arriben a l’adolescència.
Per què?
L’aprenentatge és una necessitat vital, però a Damara cada vegada detectem més infants i adolescents avorrits a edats més iniciàtiques. Infants i adolescents que no saben el que volen ser o el que més els hi agrada… i ens preocupen. Per això, aquest mes hem volgut escriure sobre la importància de l’aprenentatge, però sobretot de la necessitat de replantejar-nos el que entenem per educació com a societat.
Com va ser la nostra vivència educacional? Ens van motivar? Van rescatar els nostres talents? Preguntes importants per iniciar una reflexió que, des de Damara, creiem que ens ha de conduir a un canvi de paradigma educacional que comença a produir-se ja en alguns centres i racons de la nostra geografia.
L’educació ha de rescatar i regar els talents dels infants. Només així elxs motivarem, però com va dir l’escriptor i conferenciant Ken Robinson, el sistema educatiu no ajuda a rescatar aquests talents. “Tots els infants són creatius, tenen talents, però les escoles maten la seva creativitat”. I és que encara avui en dia l’educació està molt enfocada a trobar les carències de l’infant, problematitzant totes les àrees que no encaixen en un model escolar que es centra en el coneixement lògic-matemàtics i el llenguatge. Què passa amb els infants que tenen una intel·ligència més artística, corporal o emocional?
Les intel·ligències múltiples
El psicòleg, investigador i professor Howard Gardner va determinar que existeixen un total de vuit intel·ligències múltiples: la lingüística-verbal, logicomatemàtica, viso-espacial, musical, corporal-cinestèsica, intrapersonal, interpersonal i naturalista.
Com hem vist, només les dues primeres predominen en l’actual sistema educatiu i sempre des de la repetició. Si un infant és bo memoritzant, serà fàcil que tingui èxit escolat, però això no vol dir que un altre infant que no sigui tan bo no sigui intel·ligent o exitós. La seva és una intel·ligència diferent i l’escola i la família haurien d’acompanyar-lo en les seves necessitats i talents.
Podem motivar als infants amb premis – o bones notes-, però si realment el que aprenen no està connectat amb el seu sentir, amb les seves emocions, la motivació serà buida i no intrínseca. Si com adults, per exemple, només ens motiven els diners a l’hora de treballar és probable que tinguem una vida complicada i el mateix amb elxs més petitxs si no aprenen pel plaer d’aprendre i descobrir.
No hi ha autèntic aprenentatge en els infants si no gaudeixen amb ell, especialment entre els 0 i 6 anys on predomina el cervell límbic, el de les emocions. Si no connecta amb les emocions, no serà un aprenentatge real basat en l’interès, la voluntat i la curiositat. Com va dir Maria Montessori, pedagoga, psiquiatra i filòsofa, l’educació ha “d’agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi”.
El joc lliure i les etapes de desenvolupament
Desconnectar l’aprenentatge de les emocions els desconnecta de l’aprenentatge de la vida. Cal deixar que juguin, explorin, olorin, toquin i manipulin el que troben a l’entorn natural.
L’inici de l’aprenentatge és sempre el joc lliure. Els infants que han tingut preservat aquest joc fins als 6 anys tenen molta més capacitat d’aprenentatge, de descobriment, de motivació i curiositat. Per això, un dels fets més important a l’hora d’educar és conèixer les diferents etapes de desenvolupament delxs més petitxs per tal d’adaptar l’aprenentatge a les capacitats i aptituds de cadascuna d’aquestes etapes i que podeu consultar en aquest article (ENLLAÇ).
Com a mapares o educadorxs cal fomentar aquest joc lliure i no avançar extraescolars, per exemple. A Damara ens trobem amb infants que fan anglès amb 1 any quan seria molt més interessant que aquest infant estigués a casa i jugués. Vivim en una societat que va tan de pressa que perdem la infància. Els infants juguen menys, se sexualitzen abans… i els transmetem que com més ràpid, més lluny i millor.
El nostre paper com adultxs
Fer preguntes, interessar-nos pels seus talents i gustos i, sobretot, acompanyar-los com a mapares o educadors. Aquest és el nostre paper en l’aprenentatge dels infants. I per poder fer-ho cal:
– Conèixer les etapes de desenvolupament de l’infant.
– Ser Guardians del joc lliure. Resguardar totes les capacitats que els permetran aprendre.
– Generar espais motivadors pels seus talents.
– Seguir els seus interessos. Fomentar-los.
– Intentar que no perdin la motivació, potenciar els seus interessos i saber que no seran bons en totes les àrees.
– Saber perdre la lluita, per exemple, si no vol fer els deures. Deixar que no els faci i que rebi el càstig a l’escola.
– Assumir que en aquest acompanyament l’infant pendrà decisions que no ens agradaran. Acceptar-ho per deixar anar i deixar volar.
Redefinir l’aprenentatge
