Recordes a què jugaves quan eres petitx? I aquella sensació de perdre el món de vista? El joc prenia forma i es convertia en un món real on podies ser qualsevol personatge, tenir poders màgics…
Els adults i adultes que hem passat una infància plena de joc sabem les sensacions que el joc lliure genera, però tot i així moltes vegades no som conscients dels beneficis reals que té el joc lliure en els infants. Sovint no donem valor al joc, creiem que quan juguen no estan fent res important i pensem, fins i tot, que estan perdent el temps.
No obstant, si coneixem en profunditat la naturalesa de l’infant, descobrim que a través del joc crea connexions neuronals, desenvolupa la creativitat, adquireix la capacitat d’abstracció -serà la base per entendre les matemàtiques-, desenvolupa la motricitat fina i la gruixuda i moltes altres capacitats que seran importants en el seu dia a dia i en la seva vida.
El joc lliure es converteix emocionalment en un espai on l’infant aboca fets conscients e inconscients. D’aquesta manera, quan juga pot elaborarfets que han tingut un impacte emocional, convertint-se en un espai que té efectes terapèutics. El joc aporta moltíssimes capacitats als infants i és important preservar les estones de joc en un moment on els omplim d’activitats extraescolars i de pocs moments de lleure. És important destacar que quan parlem de joc no ho fem de jocs estructurats o que tenen com a finalitat un aprenentatge, sinó del joc lliure, el joc que neix de la llibertat i l’espontaneïtat de l’infant i el fa connectar amb les possibilitats de si mateix i del seu entorn.
El joc lliure i saludable és aquell que permet al nen/a descobrir i interactuar amb el seu entorn: tocar, saltar, pujar, baixar, olorar, escoltar, modificar, experimentar… i totes aquelles activitats que posen en joc tots els sentits de l’infant. Hem de permetre als infants que toquin, s’embrutin, pintin amb les mans, peus, corrin, pugin als arbres… perquè aquestes activitats amplien la seva experiència i donen molta riquesa sensorial als infants.
Com més coses facin amb les mans més es desenvolupa el seu cervell i hi ha més connexions neuronals. A vegades som els mateixos adults qui impossibilitem aquest tipus de jocs perquè ens fa por o perquè no volem tenir feina extra netejant, però amb aquesta actitud estem impossibilitant el desenvolupament saludable dels infants. Si ens fixem en el que passa a tot arreu, sigui la cultura o continent que sigui, els infants neixen amb la capacitat de jugar.
Quins beneficis té el joc lliure en l’emocionalitat dels infants:
Ja em vist que el joc lliure no només permet que l’infant desenvolupi capacitats creatives, també permet que creixi emocionalment creant espais en els quals poder expressar el seu camp emocional d’una manera ‘adequada’ a través del joc. Per exemple, un infant està enfadat perquè ha nascut el seu germà i jugant pot extreure tota la ràbia ‘atacant, destruint…’ una figura que representa inconscientment al seu germà.
A través d’un joc lliure, un infant pot:
- Assumir el rol de diferents personatges que representa, actuant i practicant les característiques que representa el personatge. Un exemple: Un infant que se sent fràgil i juga tota l’estona a superherois, inconscientment pot estar practicant i sentint característiques que potser inconscientment sent que li falten (fortalesa, valentia….).
- Actuar situacions idíl·liques i sentir el benestar que això li genera. Un exemple: Si un infant està passant per una separació dels pares, pot jugar a tenir el pare i la mare junts, projectant en el joc el seu anhel. Els infants en el joc sovint projecten el que hi ha en el seu entorn o el que els hi agradaria que hi hagués.
- Posar i representar en el joc aquelles situacions que els hi generen conflicte i solucionar el problema, internament, a través d’una representació.
- Representant i reproduint situacions que li han generat malestar. Un exemple: un infant ha passat por al metge perquè li havien de posar una vacuna, en tornar a casa juga que ell és el metge i posa una vacuna als ninos, així assumeix el rol de poder que té el metge i pot integrar la situació.
Com podem veure, el joc lliure té efectes terapèutics en l’infant. Tot i així, en determinades situacions no serà suficient que l’infant pugui jugar lliurement i serà necessari que unx adultx que tingui formació terapèutica l’ajudi a poder expressar i representar aquelles situacions que són font de conflicte intern.
Així, d’una manera no directiva i a través del llenguatge de l’infant (no el verbal), podrà acompanyar a què l’infant extregui tots aquells assumptes que li generen malestar en un entorn protegit i contingut.