Andrea Torres Danés

La descoberta vocacional

Durant la meva infància em va acompanyar la idea de llibertat i el sentiment de timidesa. Va ser així com vaig descobrir la dimensió artística i creativa de la vida i, així als 4 anys vaig començar a ballar. A poc a poc la dansa va ocupar un espai essencial a la meva trajectòria i, després de les meves experiències com a ballarina professional, vaig percebre en mi la necessitat de canalitzar vivències i aprenentatges mitjançant la docència.

Penso que les persones, per si mateixes es caracteritzen per unes singularitats amb les quals esdevenen úniques i irrepetibles. És així com acullo la psicoteràpia integradora humanista com aquella mirada des de la qual comprendre’ns i observar-nos. Crec, a la vegada, en la relació interpersonal com aquella que sosté i emplena de sentit el procés terapèutic.

Des d’aquí integro l’expressió corporal i la dimensió terapèutica del moviment com un dels recursos pel benestar i el creixement personal. Un recurs que recupera aquell contingut simbòlic inherent a nosaltres per atendre la totalitat que ens configura.

M’apassiona poder acompanyar a les persones a endinsar-se en el seu procés amorós i respectuós per despertar possibilitats i oportunitats per (re)descubrir-se, escoltar-se, sentir-se i cuidar-se.