A Damara ens dediquem a l’acompanyament a infants, famílies i professionals de la infància tant des d’un vessant terapèutic com des d’un vessant més preventiu i formatiu.
El nostre objectiu en tots dos casos és el mateix: vetllar pel desenvolupament saludable de la infància des d’una mirada conscient i respectuosa vers les necessitats reals dels infants. Per això, l’acompanyament és una de les nostres especialitats –juntament amb la teràpia de joc-.
Comprendre i tenir cura del món emocional dels nenxs i acompanyar-lxs des del respecte és fonamental, però no sempre fàcil. En aquest article volem compartir amb vosaltres els principis bàsics de l’acompanyament. I ho fem a través d’una metàfora a la qual ens agrada fer referència i que creiem que resumeix molt bé en què consisteixen els processos d’acompanyament:
ACOMPANYAR ÉS ‘CAMINAR AL COSTAT D’ALGÚ’
Ni davant ni darrere, al costat. De tu a tu i amb tot el respecte i amor possibles. L’acompanyament terapèutic, tant si és amb infants o adolescents com si és amb les famílies, es basa en el principi de respectar la vida de l’altre, de posar-se al costat sense envair o salvar la seva vida. Acompanyar és acceptar el moment vital de l’altra persona i, d’alguna manera, veure la capacitat i els recursos que té per ella mateixa.
Durant l’acompanyament no donem consells ni diem el que creiem que hauria de fer un infant o adolescent per afrontar una situació, emoció o dificultat que el bloqueja en el seu procés d’aprenentatge, creixement o evolució. Aquesta no és la funció d’una teràpia no directiva com és l’acompanyament.
Moltes vegades les persones disposem dels recursos necessaris per tirar endavant o superar dificultats, però no d’un espai per poder ser unx mateix amb total acceptació i per poder parlar de les coses que ens passen o, en el cas dels infants, jugar amb el que els hi passa. Acompanyar és crear aquest espai d’acceptació i dirigir una mirada enfortidora cap a l’altra persona perquè cregui en les seves pròpies capacitats i recursos.
L’acceptació de l’altrx
Paraules com amor, respecte, lentitud i acceptació són claus per entendre, aprendre i practicar l’acompanyament dels nostres fillxs. De fet, l’ACCEPTACIÓ és un altre pilar fonamental i imprescindible dels processos d’acompanyament que encetem tant al centre com a casa o les escoles.
Quan acompanyem, acceptem el destí de l’altra persona quan decideix no fer el camí que creiem que seria l’adequat. Acceptem la seva decisió i estem al seu costat perquè se senti acompanyada i validada.
D’alguna manera, acompanyar és saber estar allà i crear un espai de suport i acompanyament emocional. Crear un espai de validació i enfortiment que capacita a l’infant: observem, escoltem, juguem… i facilitem els seus processos.
Beneficis de l’acompanyament familiar
A través de l’acompanyament familiar sistèmic observem quina informació ens dona el comportament o dificultat que presenta un infant i us acompanyem a ampliar la mirada, a obtenir recursos i estratègies per acompanyar-lo i millorar el clima a casa o rebaixar la por, l’angoixa o el malestar que una situació pot estar generant.
L’acompanyament familiar –aquí trobareu més informació- ofereix a mares, pares i famílies un espai on exposar els dubtes, inquietuds i preocupacions relacionades amb el creixement saludable dels fillxs. Elxs empoderem des d’una mirada respectuosa perquè són el vincle que necessiten els infants per créixer amb confiança en la vida. Per això, aprendre a acompanyar esdevé tan important i beneficiós per totxs.
L’acompanyament afavoreix la reflexió profunda sobre les emocions i les dinàmiques al si de la família i permet prendre consciència de la realitat i responsabilitzar-se dels canvis necessaris per al benestar del nenx i de tots els membres. També prepara per a una comunicació més emocional a través d’un llenguatge més natural per l’infant. Crea i enforteix els vincles saludables, així com la confiança i el respecte.
De fet, tot el que aquí destaquem de l’acompanyament infantil i familiar ho podríem aplicar a totes les nostres relacions personals –fillxs, familiars, amicxs, companyxs de feina… AMOR, RESPECTE i ACCEPTACIÓ cap a l’altre.
No és això el que totx volem i necessitem?
