Observar el joc dels infants és una de les tasques més importants que podem fer les persones adultxs per saber com estan els infants, tan a nivell emocional com de maduració. El joc és projecció i els infants ens mostren a través d’ell tot allò que els hi succeeix. Per això és important que puguem tenir estones d’observació del seu joc lliure.
Si l’infant no té estones de joc autònom o si el joc que té no és el corresponent a l’etapa o moment evolutiu en el que es troba, podem adonar-nos de que potser li falten integrar aspectes d’etapes anteriors o que en aquella etapa algunes necessitat bàsiques no es van cobrir, i per això l’infant es troba en etapes prèvies en determinats aspectes.
El joc lliure, com vam veure a l’anterior article, no només estimula la creativitat i la capacitat d’abstracció de l’infant, sinó que també esdevé un espai terapèutic on expressar i desenvolupar el seu món emocional. Per això és tan important observar el seu joc. Existeixen, no obstant, diferents etapes del joc en elx més petixs. Són fàcils d’identificar, però aquí us les volem compartir i explicar perquè la vostra observació sigui el més completa possible.
Etapa presimbòlica
Comencem per l’etapa presimbòlica, que és aquella en la qual elxs infants exploren i experimenten i on els objectes encara no representen coses. En aquesta etapa es juga més amb el cos i amb els materials de l’entorn –pedres, pals, sorra…-. L’infant prova, integra noves sensacions i refina els seus sentits.
Alguns dels jocs més habituals en aquesta etapa són:
- Jugar a destruir.
- Jocs de plaer sensoriomotor.
- Jocs d’envoltures
- Jugar a amargar-se.
- Jugar a ser perseguidx.
- Jugar a omplir i buidar, a unir i separar.
L’etapa simbòlica
L’etapa simbòlica comença a partir dels dos anys aproximadament. Els més petitxs comencem a modificar les seves pautes de joc i predominen ja les imitacions de situacions reals.
A través d’aquests jocs, elxs infants representen de manera simbòlica els rols i les situacions del món que els envolta. Fan com si… mengessin, fossin mapares o doctorxs dels seus ninos i les seves nines, etc.
Durant l’etapa simbòlica amplien el llenguatge, aprenen a desenvolupar l’empatia i consoliden les representacions mentals. A un nivell més terapèutic, podem dir que també aprenen a trobar solucions als conflictes i a canalitzar les seves preocupacions.
El joc simbòlic, però, es divideix en dues etapes diferenciades. En una primera, que acostuma a ser entre els 2-3 anys, l’infant reproduir majoritàriament la vida cotidiana delxs adultxs i dels contes o dibuixos que coneix. Encara és molt egocèntricx i prefereix jugar a soles o amb la família.
A mesura que l’infant consolida el seu llenguatge i desenvolupa la seva imaginació, però, els escenaris i recreacions s’amplien fins a incloure altres persones. El joc es converteix en aquest moment en una activitat compartida amb elxs seus iguals.
El joc es fa cada vegada més complex i grupal, convertint-se en un procés de socialització que acostuma a arribar al voltant dels 4 o 5 anys aproximadament, moment en el qual elx més petitxs disposen d’eines psicològiques per compartir el simbolisme del joc.
Tot i així, com hem dit abans, no existeixen ni maneres correctes de jugar ni tampoc pautes estrictes d’edats en les quals s’hagi de produir el canvi d’una etapa o fase a l’altra. Aquests canvis o evolucions, com sempre ens agrada remarcar a consulta, depenen molt de cada infant.
Si voleu saber més sobre el joc lliure i les seves etapes us convidem a visitar el webdoc en el que hem treballat durant els darrers mesos. El trobareu al web siguiendolainfancia.org.
