Vivim en temps d’acceleració i productivitat constant. Hem de fer més coses i ser més i millors en el nostre dia a dia tant en l’àmbit professional com familiar, personal o d’oci. Una (auto)exigència que resulta impossible i esgotadora. Com diu el filòsof byung chul han, vivim en la societat del cansament.
Tant és així que arriba un moment en què hem de parar, respirar i preguntar-nos què estem fent i, sobretot, si això és el que volem. I fer-ho, a més, sense culpa.
Tot un repte!
Un repte que també cal afrontar com a mares i pares. Aprendre a cuidar-nos sense aquest sentiment de culpa esdevé una de les tasques més importants, però alhora oblidades quan tenim fillxs.
Com a mapares necessitem cuidar de nosaltres mateixas per mantenir un estat de salut tant físic com mental òptim que ens permeti atendre i cuidar delxs més petitxs. Cuidar-nos és fonamental per oferir una criança respectuosa i de qualitat. Assumir càrregues excessives, no descansar suficient o no gaudir d’espai i temps per nosaltres poden afectar la nostra manera de relacionar-nos i acompanyar als infants.
Aprendre a cuidar-se, tanmateix, va molt més enllà d’una alimentació saludable, exercici físic o descans. Cuidar-se per cuidar és un procés molt més profund on a aquestes variables més físiques cal afegir-ne d’altres que no sempre resulten fàcils. En aquest article en volem destacar algunes d’elles, especialment ara que s’apropen les vacances escolars i les rutines i processos es poden veure alterats.
Cuidar-se és respectar-nos i establir límits
Només si ens respectem a nosaltres mateixos i sabem reconèixer i establir límits personals podrem mostrar alxs nostres fillxs el camí cap al respecte de si mateixos. Pot no semblar-ho, però elxs més petitxs s’adonen de manera inconscient de quan una mare o un pare no practica l’autocura.
Per això esdevé tan important cuidar-nos i tenim en compte com ens sentim, com estem i com ens afecta la criança i l’acompanyament als fillxs. També com reaccionem davant de certes coses. No hi ha res dolent en assumir que hi ha coses que ens superen i ser honestxs amb nosaltres mateixes per poder treballar la frustració o qualsevol altra emoció que se’ns pugui despertar.
Si només donem sense atendre a com estem, si ens jutgem quan no podem més o ens enfadem i volem fer-ho sempre millor estem educant als nostres fillxs en el judici i l’exigència i en la desconnexió personal envers la necessitat de l’altre. Existeix una subtil diferència entre entregar-nos o desbordar-nos.
Cuidar-se és… rebaixar les nostres expectatives
I deixar enrere les idees que teníem sobre la maternitat o paternitat. També sobre com seríem nosaltres en aquest procés.
L’autocura implica per assumir que som humans i tenim limitacions. Cal acceptar que hi ha coses que no podrem fer tot i voler-ho, ja que esdevé impossible preveure o controlar les circumstàncies de la vida. Potser pensem en un part natural, però quan arriba el moment resulta una opció arriscada o en una lactància prolongada que finalment no pot donar-se.
El respecte personal, doncs, comença per rebaixar aquestes expectatives. Anhelar una criança de manual pot desnaturalitzar l’acompanyament als nostres fillxs.
Cuidar-se és… cultivar la relació de parella
En cas de viure la maternitat o paternitat en parella, un bon equilibri entre els seus membres permet un millor repartiment de la criança i esdevé fonamental per evitar sobrecarregar-nos en aquest període.
Cuidar de la parella és també tenir cura de nosaltres i delxs nostres fillxs. Per això és important ser conscients de les situacions que poden generar conflicte i fer treball personal per aconseguir unes relacions més saludables. Fer tàndem en la criança és fonamental com a font de descàrrega i cura. També la sexualitat ens permet descarregar tensions que s’acumulen en el dia a dia i que poden acabar recaient en els infants.
Cuidar-se és… mantenir espai i temps propi
Un cop ens convertim en mapares resulta molt difícil no identificar-se en tot moment amb el nostre rol de mare o pare. Cuidar-se passa per saber generar espais i moments de desconnexió al marge de la criança perquè continuem sent persones més enllà delxs nostres fillxs.
La culpa, de nou, esdevé un repte quan intentem ‘reservar’ temps per veure els amics, anar al cinema o anar al gimnàs, per exemple. Fins i tot per treballar o llegir un llibre. Aquests moments són vitals per a poder cuidar-nos, recarregar-nos i acompanyar alxs més petitxs de la millor manera possible.
A Damara som conscients que no esdevé fàcil cuidar-se quan som mapares i hem d’acompanyar alxs nostres fillxs. Per això també treballem l’acompanyament familiar i remarquem des d’aquest espai la importància de petits gestos que ens permetin desconnectar i gaudir-nos.
Recordeu: L’autocura comença en el respecte a unx mateixa.