El dol és un procés que s’activa quan a la nostra vida succeeix quelcom que no desitgem i fa que la realitat a la qual estàvem acostumats canvií de sobte. Sovint l’associem a la mort, però existeixen tants dols com realitats personals: una separació, un canvi de domicili o de ciutat, un canvi d’escola, una malaltia greu, etc.
Les pèrdues són una de les vivències més intenses i doloroses que protagonitzem com a éssers vius. Els processos d’adaptació i dol no són fàcils i de fet, cada dol és diferent i intransferible. Les maneres d’expressar-ho, així com la seva durada també. Tanmateix, la sensació d’angoixa que sentim quan algú o quelcom que estimem ja no és vora nostre pot estar present des dels nostres primers mesos de vida.
Això significa que els infants també viuen els seus propis dols i pèrdues tot i que sovint pensem que ellxs no s’adonen del que està passant al seu voltant, que no ho poden entendre o que ho obliden aviat. Tot plegat són excuses que ens diem per protegir-los… i protegir-nos, ja que en el procés d’acompanyar el seu dol ens sentim moltes vegades insegurs i mancats de recursos.
Apareixen preguntes habituals com Què faig si plora? Com explicar-li el què ha passat? Com podem parlar d’emocions i sentiments? Què li dic si em pregunta què és la mort? I amb elles ens bloquegem perquè moltes vegades amb prou feines podem gestionar el nostre.
No existeixen respostes universals
No existeixen respostes universals per aquestes preguntes, però sí la realitat que els infants perceben la pèrdua i el patiment que comporta, encara que és possible que ho expressin d’una manera diferent de la dels adults i que el sentit del qual ha succeït també ho sigui. Per això és important aprendre a acompanyar de la millor manera possible als nostres fillxs o alumnxs en els seus processos, que en temps de pandèmia s’han multiplicat per tothom.
Cal fer-ho amb naturalitat, sinceritat i generant espais de conversa on sempre hi hagi una porta oberta a parlar-ne de nou quan ells vulguin o necessitin. Intenten entendre que les coses s’acaben: el final de curs, de trimestre, un viatge… Un concepte que habitualment s’aprèn entre els quatre o cinc anys i que fins i tot pels adults no sempre esdevé fàcil. Gestionar-nos a nosaltres mateixos també és molt rellevant per acompanyar la gestió dels infants. Connectar amb les emocions, les nostres, i donar permís perquè connectin amb les seves i plorin si ho necessiten i sense reprimir-se.
Aprendre a gestionar-nos
Gestionar-nos a nosaltres mateixos també és molt rellevant per acompanyar la gestió dels infants. Connectar amb les emocions, les nostres, i donar permís perquè connectin amb les seves i plorin si ho necessiten i sense reprimir-se.
Un dol pot convertir-se en una gran oportunitat d’aprenentatge sempre que disposem d’eines per a la seva gestió. Aquí us deixem l’enllaç a la interessant conversa que vam mantenir al voltant del dol en temps de confinament amb Meritxell Giralt, mestre d’educació infantil, primària i especial i terapeuta familiar sistèmica.
Meritxell Giralt també és especialista en acompanyament terapèutic i serà la docent del curs ‘Acompanyem les pèrdues i el procés de dol dels infants i adolescents’, que comença el pròxim 26 de febrer i que consta de 4 sessions presencials. Trobareu tota la informació aquí.
