Són moltes les preguntes que rebem al centre quan parlem de teràpia infantil i de joc amb les famílies. Avui en dia encara existeixen certs tabús al voltant d’aquests processos i emocions com la por, la vergonya o la culpa apareixen en mares i pares quan comencen a plantejar-se que potser necessiten l’ajuda d’un professional… i no passa res!
Aquestes emocions són habituals i a Damara estem per intentar resoldre qualsevol dubte relacionat amb la infància i la criança. Creiem que és feina de totxs normalitzar que un infant faci teràpia si això permet que millori el seu benestar emocional i desenvolupament. Per això, avui volem resoldre dues de les qüestions més comunes: quan i per què de la teràpia de joc.
Comencem pel QUAN
Ens agrada remarcar que no existeixen dos infants iguals i que, per tant, les circumstàncies i el context influeixen en les problemàtiques de cada nenx. Tanmateix, sí que existeixen certs indicadors que ens poden ajudar a determinar si un infant passa per un moment o una etapa ‘difícil’ i pot requerir un procés de teràpia.
Aquests indicadors són:
- Sovint expressa una ràbia, tristesa o por desmesurada fins al punt que afecta el mateix infant en el seu dia a dia.
- Viu quasi totes les experiències des d’un to emocional similar com pot ser l’enuig, la frustració o la tristesa. Viu, com diem a teràpia, des d’una fixació emocional.
- Pateix canvis d’humor bruscos.
- Està en un estat de frustració molt alt.
- Mostra una agressivitat desmesurada cap a altres nenxs o adultxs.
- Viu amb ansietat i, per exemple, es mossega les ungles o la roba constantment.
- Està vivint una separació o divorci.
- Té problemes a l’escola.
- Ha patit vivències que l’han pogut afectar emocionalment com són la mort d’un ésser estimat, intervencions quirúrgiques, accidents…
- Ha viscut un procés d’adopció on la integració familiar i escolar és complicada.
Les emocions desmesurades o persistents, el nerviosisme i l’agressivitat i els problemes d’interacció amb els altres acostumen a ser avisos o senyals que pot existir una emoció o experiència que està sent difícil de gestionar per un infant. La teràpia de joc no directiva, com vam veure en aquest article, pot ajudar a desbloquejar-se quelcom que estigui afectant el benestar i desenvolupament delx nostre fillx.
Els beneficis del joc lliure i de l’acompanyament de la terapeuta – i del vincle que es crea entre ellxs- són molts i responen al perquè del procés, la segona pregunta que avui ens plantegem.
Comencem pels beneficis de la teràpia de joc en infants
- Proporciona més equilibri emocional a l’infant.
- Empodera a l’infant i li dona més confiança i seguretat.
- Promou l’autoconeixement i l’autoregulació emocional.
- Treballa en el reconeixement de la seva pròpia aprovació –referència interna- i desenvolupa més autosostenibilitat.
- Més harmonia a casa i a l’escola (si hi ha un treball i implicació de totes les parts).
Els beneficis de la teràpia infantil i, en aquest cas, de la teràpia de joc no són només pels infants. Elxs adultxs també guanyen amb aquests processos d’acompanyament a l’infant.
Un procés de teràpia de joc permet als mapares
- Saber com acompanyar el vostre fillx en el seu dia a dia, de manera tranquil·la, pacient i des del respecte.
- Disposar de més recursos per tenir una millor relació amb l’infant i aconseguir que senti confiança en la vida i en les relacions.
- Reduir la tensió i pressió familiar.
- Trobar l’equilibri entre els límits i la llibertat.
- Aprendre a respectar i acompanyar amorosament els fillxs tal com són.
- Conèixer les etapes de desenvolupament de l’infant i les necessitats bàsiques que se’n deriven.
Per acabar, volem recordar que un procés de teràpia infantil no ha de ser motiu de culpa ni de vergonya. A la vida totxs – infants, adolescents i adultxs- podem necessitar ajuda per gestionar emocions i situacions que afecten el nostre benestar emocional i que interfereixen el nostre creixement i evolució. També elxs més petitxs, sense que això signifiqui que com a mapares hem fet alguna cosa malament.
