La importància de fer una criança amb aferrament
Hi ha cultures que situen l’inici de la vida, de la consciència de l’infant, en el primer moment que una dona pensa a ser mare, com si aquest pensament fos ja el que crea la llavor d’un futur infant.
Hi ha altres cultures, persones… que situen l’inici de la vida al moment de néixer: en aquell precís instant que l’infant surt al món. Com si fos a partir del part quan el nadó ja comença a viure experiències que tindran una influència en la seva vida.
Cada cop som més les persones que creiem, i les investigacions que ho demostren, que l’infant ja registra les primeres experiències, que tindran una influència directa en la seva vida, a la panxa de la mare.
Cuidar de la mare durant tot l’embaràs és posar la llavor per a la salut mental i emocional en els infants.
A l’etapa intrauterina l’infant i la mare són una sola persona. Tot allò que viu la mare a nivell emocional ho viu l’infant.
No és el mateix una mare que durant l’embaràs se sent sola i trista, que una mare que tot i els canvis que es donen en aquesta etapa se sent acompanyada, sostinguda i aixoplugada per les persones a qui estima.
En l’etapa intrauterina l’infant ja registra a nivell corporal i de sensacions, a través d’una memòria implícita, totes les experiències emocionals de la mare. I això, conjuntament amb l’herència genètica, serà el que posteriorment marcarà el to del temperament del nenx. Per això els nadons ja neixen amb un cert “caràcter” tot i que aquest encara no està definit ni estructurat.
Per tant, la millor manera de fomentar una salut mental i emocional en els infants, és tenir cura de la mare durant tot l’embaràs tot donant-li el suport emocional que necessita, ja que si ella està tranquil·la, l’infant ho estarà.
Cal tenir present que durant l’etapa de l’embaràs la mare entra en un estat regressiu on s’obren totes les memòries de la pròpia infantesa, la relació amb la seva mare, el seu pare… i encara que sigui un bon moment perquè pugui mirar aspectes que han quedat soterrats al seu interior, experimentar tot això sense ajuda pot comportar un desgavell emocional important per a ella.
- Si ets una dona embarassada o acabes de tenir un infant fa poc, la primera pregunta que t’has de fer és: Com em sento? Em sento acompanyada? Tinc espais per deixar-me caure amb algú?
- Si al teu voltant tens una dona embarassada, pregunta’t de quina manera l’estàs acompanyant i si li pots preguntar com està i què necessita.
- En aquesta etapa és de vital importància l’acompanyament de la TRIBU, i ho escric en majúscules perquè moltes i molts de nosaltres ja no sabem que és això de la tribu.
Totes les experiències que viuen els nadons en la primera etapa de vida queden registrades en una memòria no conscient.
El fetus, a l’inici del període de l’embaràs, ja té els sentits actius. El futur infant ja sent, olora, assaboreix i escolta. Així que quan neix ja té un “vincle” amb la mare. Ja ha escoltat la seva veu, el seu cor… i, quan surt al món, ella és el seu únic espai de seguretat.
Però, si en el moment del naixement aquest infant pateix una separació abrupta, no és col·locat immediatament sobre la mare o, per alguna dificultat, ha de ser portat a una incubadora, el nadó ja pateix aquesta primera separació. I el patiment queda registrat en una memòria no conscient, anomenada memòria implícita.
La part que està més activa en els primers dies de vida és el que s’anomena el segment ocular, que inclou el sistema nerviós, l’oïda, l’olfacte, la pell i la vista. Segons Wilhelm Reich, metge que va estudiar en profunditat com es conformava el caràcter, el segment ocular és la primera zona erògena. És a dir, on l’infant té tota la càrrega energètica.
Els anys més sensibles, l’etapa de la construcció dels bons vincles
És fàcil veure com en aquesta primera etapa la recerca del vincle es fa a través dels ulls, com es busca la trobada amb l’altre a través de la vista, el contacte pell a pell…
- Per tot això, és important que els adults comencem a valorar totes les experiències que viuen els nadons en la seva primera etapa. Com són vivències que tenen a una edat on no hi ha una memòria conscient, de vegades ens sembla que quan siguin grans no recordaran res, que allò viscut en aquests primers anys de vida no deixarà cap senyal. Cal que comencem a veure que totes les experiències deixen una marca, sobretot aquelles on no hi ha respecte a les necessitats de l’infant. Per exemple: No és el mateix un part on es respecten els ritmes i processos de l’infant, que un part provocat per les necessitats de la institució mèdica en qüestió i no per les de la mare i el nadó.
- També hem de ser conscients que els infants no viuran en un món de color de rosa i que les experiències amb dolor, dificultats… formen part de la vida. De manera que cal tenir molt present que un infant sotmès des de molt petit a situacions adverses tindrà una marca en la personalitat i un tancament cap a la vida. I que, en canvi, un infant que hagi estat el màxim de respectat i acollit de forma natural s’obrirà a les experiències de la vida i també podrà acollir millor els seus moments de dificultat perquè tindrà un registre intern més sostenidor.
- L’evolució d’un infant es dóna en etapes successives. L’etapa més sensible és la primera que va dels 0 als 6 anys. En aquesta etapa es construeixen els pilars de l’estructura psicològica de l’infant. Per això són els anys sagrats de la infància, com diu l’escriptora i terapeuta Evânia Reichert autora del llibre “Infancia, la edad sagrada”. Els anys amb els quals cal tenir més cura. Un infant amb uns bons fonaments, així com un edifici, tindrà més força per poder sostenir les experiències de la vida.
Què necessita un infant en la primera etapa de la vida?
Així com hem parlat que durant l’embaràs és molt important l’acompanyament emocional de la mare, un cop l’infant ha nascut la primera necessitat, deixant a un costat les d’alimentació, higiene… és la disponibilitat afectiva de la mare o de la persona cuidadora.
- Si l’infant se sent mirat, acollit, atès davant les seves necessitats, amb una disponibilitat física, el seu desenvolupament anirà endavant.
- Un infant que en els primers dies de vida no és atès per un adultx amorósx, que quan plora no rep acolliment, ni és canviat quan ho necessita… veurà afectat i alterat el seu sistema nerviós, ja que ellx solx no pot aconseguir una regulació emocional.
- Hem de tenir en compte que els nadons no es poden regular sols, ho han de fer els adultxs. Per això és tan important ser sensibles a totes les demandes que fa un nadó.
- En el primer any de vida l’infant anirà evolucionant cap a una major autonomia però encara no té la possibilitat d’afrontar ellx solx les necessitats bàsiques que té (alimentació, caliu emocional…). Per tant, la manera que tenen de fer-se entendre i captar l’atenció de l’adultx és plorant o cridant. I és de summa importància que puguem atendre aquestes necessitats.
- Més endavant, en el camí a l’autonomia, l’infant ja anirà a poc a poc podent gestionar més la frustració, el temps de poder sostenir les seves dificultats … Però això serà així només si en les primeres etapes hi ha hagut un adult suficientment empàtic per atendre’l.
- Hem de tenir en compte que l’empatia s’aprèn d’haver tingut l’experiència d’un adultx empàtic que ha atès les necessitats pròpies quan erem petitxs.
Fer una criança amb aferrament és un acte revolucionari.
Lluny del que moltes vegades escoltem en les converses amb amigues, amics i familiars, l’aliment emocional més nutritiu que podem donar en aquesta primera etapa és una presència i disponibilitat constant, una proximitat emocional i empàtica per poder atendre totes les necessitats del nadó, i tota la quantitat d’amor i contacte que li puguem oferir. Malgrat l’opinió d’algunsx, fer això no els malcria sinó que els dóna una base per poder avançar cap a la següent etapa, la de l’autonomia.
Oferir un vincle segur, que passa per un adult present i disponible a les demandes dels infants, és el millor regal que els podem fer per a la vida. Per a la salut del propi infant i per a la salut de la societat.
Infants amb una estabilitat, oberts a la vida, amb una estructura psicològica forta faran societats amb valors més humans, que estaran al servei de les persones i no del capital.
Per això, fer una criança amb aferrament és, essencialment, un acte revolucionari.
