Aquest mes parlem de caràcter i personalitat dels infants. Quan ens convertim en mares o pares sovint ens preocupa com seran elxs nostres fillxs, quines actituds tindran davant la vida i com evolucionaran com a persones. Dubtes o qüestions que es poden resumir en una pregunta: el caràcter neix o es fa?
La resposta és que el caràcter ve molt definit per les vivències que té l’infant i en aquest article intentarem explicar-ho. Quan l’infant neix ja ve amb un temperament que és part influència de les vivències intrauterines i part genètica. L’infant neix amb ell i és el que fa que cada nadó es comporti d’una manera diferent només néixer. Podríem dir, doncs, que a l’inici hi ha una part d’entorn i una part genètica.
L’infant, des de la gestació ja rep informació, estímuls i sensacions de la mare i també de l’exterior. La connexió amb la mare és tal que pot sentir els seus estats emocionals, escoltar-la… i aquesta informació comença a donar forma a aquest caràcter i personalitat. No és la mateixa vivència la d’un nadó que durant el seu embaràs la mare hagi patit una separació, una pèrdua i s’hagi sentit sola… que una mare que ha estat sostinguda per la seva xarxa afectiva. Aquestes experiències tenen un impacte emocional amb la mare i per tant, també amb el nadó.
La família i, després l’escola, tenen una gran importància en el desenvolupament del caràcter d’un infant. El seu entorn, context i experiències viscudes determinaran la seva personalitat. D’aquí la importància de saber com acompanyar a un infant, però sobretot entendre com funcionen les diferents etapes del desenvolupament delxs més petitxs.
Comencem per l’etapa de sustentació (gestació, part i naixement) – Etapa uterina/ocular
Aquesta és la primera etapa de desenvolupament. Aquí el vincle amb la mare és fonamental. Els sentits ja estan actius i el fetus sent, olora, assaboreix i escolta. Hi ha memòria implícita d’allò que passa i l’experiència del part marca a l’infant i la mare, fet que fa que la qualitat dels primers contactes i mirades sigui molt important.
Al tractar-se d’un estadi molt primitiu, les fixacions en aquesta etapa són més complexes. Entenem com a fixacions aquells trets del caràcter que apareixen en els éssers humans quan algunes de les necessitats que demanda cadascuna de les etapes de desenvolupament no han estat cobertes. Allò que passi en aquesta etapa tindrà una importància rellevant en el desenvolupament psíquic de l’infant perquè és l’etapa on l’infant té menys defenses i estructura.
Aquesta és la primera etapa de desenvolupament. Aquí el vincle amb la mare és fonamental. Els sentits ja estan actius i el fetus sent, olora, assaboreix i escolta. Hi ha memòria implícita d’allò que passa i l’experiència del part marca a l’infant i la mare, fet que fa que la qualitat dels primers contactes i mirades sigui molt important.
Al tractar-se d’un estadi molt primitiu, les fixacions en aquesta etapa són més complexes. Entenem com a fixacions aquells trets del caràcter que apareixen en els éssers humans quan algunes de les necessitats que demanda cadascuna de les etapes de desenvolupament no han estat cobertes. Allò que passi en aquesta etapa tindrà una importància rellevant en el desenvolupament psíquic de l’infant perquè és l’etapa on l’infant té menys defenses i estructura.
Etapa d’incorporació (Fins els 18 mesos d’edat) – Etapa Ocular-Oral
En aquesta etapa, les necessitat de l’infant es multipliquen i el vincle fort i segur amb la mare o vincle primari són essencials per a generar confiança, ja que aquí és quan el món intern del nadó comença a crear-se a partir de les seves primeres experiències de vida, de plaer i contacte.
L’exploració de l’ambient requereix d’una base afectiva segura. Els nadons van adquirint autonomia progressiva de la mare, una autonomia que no s’ha d’intentar avançar ni alentir, sinó deixar que es produeixi de manera natural i saludable. Si no és així, si les mares i els pares reaccionen amb incomoditat o distància davant els estats emocionals dels infants, poden sorgir fixacions com la sensació de carència, un caràcter rebel o difícil o un desenvolupament precoç de la parla i el caminar per compensar les necessitats insatisfetes.
Etapa de producció (dels 18 mesos als 3 anys) – Etapa Anal
L’autonomia dels infants s’acaba de desenvolupar en aquesta tercera fase de creixement. Aquí comencen a descobrir el món pel seu compte i també a separar-se més de la mare o vincle primari. Volen llibertat, apareix la coneguda fase del NO i, com a conseqüència, apareixen els primers conflictes amb les mares i els pares.
Amb els primers límits, l’infant experimenta els primers registres de vergonya, humiliació i contenció. També sorgeix el dubte. Una excessiva rigidesa, severitat o irritació en els adultxs poden generar fixacions com la submissió, l’ansietat o la tossudesa en elxs nostres fillxs. L’acompanyament i respecte en una etapa tan intensa de descobriment i autonomia esdevé molt important.
Etapa de identificació (dels 3 als 6 anys) – Etapa Genital Infantil o Fàl·lica
Per primera vega, el cos i la persona de l’infant es fusionen i prenen consciència de qui són… o comencen a fer-ho. Es separen de la mare i apareix la iniciativa, l’espontaneïtat i el propòsit. També l’exploració sexual i fan les primeres passes cap a un ésser social.
Els infants aquí comencen a percebre que el món té unes regles i uns valors i experimenten per primera vega la culpa. Per això, és important que l’infant rebi dosis òptimes entre satisfacció i frustració i no es reprimeixi, per exemple, la seva reacció sexual. Les fixacions en aquesta etapa poden generar futurs adultxs amb dificultats, entre d’altres, en l’entrega amorosa o convertir-los en emocionalment dependents dels mapares.
Etapa d’estructuració (dels 6 als 12 anys)
La recerca de coneixement, aprenentatge i socialització marquen una etapa on es produeix un gran desenvolupament de la personalitat. L’univers familiar es veu desplaçat per l’escolar, el món canvia i és aquí on poden aparèixer les fixacions generades en etapes anteriors i necessitats no cobertes.
Els canvis i la percepció d’unx mateix poden provocar pors en elxs nostres fillxs. Apareix per primera vegada la desvalorització personal i l’autoestima es vincula a la capacitació -escolar, de concentració…-. En el cas dels preadolescents, a més, es pot produir una sobrevaloració dels models externs, que s’uneix amb una maduració sexual i la necessitat d’interioritat i d’estar solx.
Aquesta és una etapa complexa pels infants i molt sovint, també pels adultxs. La línia és cada vegada més difusa entre ser infant i adultx i sorgeixen fixacions com la no acceptació de la imatge pròpia o dificultats per a relacionar-se amb els altres o per aprendre.
Com a mapares no podem o no hauríem d’aspirar a ser perfectes i detectar i entendre tot el que succeeix durant el creixement i desenvolupament d’un infant. Cometrem errors, com tothom, però entendre aquestes fases i aprofundir en el seu coneixement és fonamental per acompanyar als nostres fillxs en un procés de criança. I, si no ens en sortim del tot, demana ajuda o acompanyar-nos com adultxs.
Per això, a Damara ens dediquem a l’acompanyament infantil, adolescent i familiar. Sabem que no sempre és fàcil i sempre ens trobareu a l’altre costat de la pantalla per qualsevol dubte o necessitat que tingueu.
